Que bonic el país de l’Autonomia! S’hi està molt bé: es treballa, es descansa i es juga quan es vol, quan un fa el que vol, com s’hauria de fer entre els homes, no hi ha diners, ni sentinelles, ni guardes rurals, ni soldats que tinguin cara de fagina o de hiena, ni rics que visquin en palaus i es passegin amb cotxe al costat de pobres que viuen en males habitacions i moren de fam després de treballar molt; no hi ha lladres, perquè tot és de tots i no es practica l’explotació de l’home per l’home. En un país tan deliciós, voldríem viure-hi tots. Aquest país que somia en Nono avui no és possible, però arribarà un dia que ho serà, i perquè ho sigui aviat hem de treballar tots, perquè Autonomia és un exemple de la societat futura. Hem deduït que és d’aquella manera com s’ha de viure, no de la manera que vivim actualment, tan lluny de la veritable i completa civilització.

Argirocràcia és una repetició del que passa a la societat actual, tots els països, uns més que altres, imiten Argirocràcia, país fatal on hi ha l’explotació, on hi ha qui treballa i qui es recrea, on uns serveixen a 195 altres i es tanca a la presó els que parlen de la felicitat amb què es viu a Autonomia.

En resum: Les aventures d’en Nono és un llibre instructiu que ha de llegir-se amb molta cura, i gairebé tot ell vol dir que un país on tots treballen per a un i un per a tots, on no hi ha diners, ni lladres, ni qui imposi les lleis que li vinguin de gust, ni armes i on es fomenten la ciència i l’art és com hauria de ser el món.

Un euro d'aquest llibre està dedicat als projectes educatius llibertaris.